|
|
|
|
|
|
|
|
|
Història |
|
|
|
La Cerdanya és la zona més occidental de la serralada pirinenca amb cims que assoleixen entre els 2.500 i els 3.000 metres d’altitud, la qual cosa ha donat com a fruit una rica diversitat d’ecosistemes que han portat a la creació de diferents espais protegits per l’administració com són, entre d’altres, el Parc Natural del Cadí Moixeró, la Vall d’Eina, el riu Segre, etc.
És una amplia vall orientada est–oest rodejada per alts cims, amb moltes hores d’insolació i un paisatge majestuós marcat pels grans espais, que la diferencien de la resta de valls pirinenques, amb una climatologia peculiar marcada per fenòmens meteorològics únics i propis. Ofereix, en conjunt, un ric ventall de possibilitats pels amants de l’excursionisme i la natura. Però, no s’ha d’oblidar que la ma de l’home ha dibuixat amb el seu treball aquest paisatge, malgrat ser el turisme una de les principals activitats econòmiques en l’actualitat, la ramaderia i el conreu de cereals i farratges han estat les activitats seculars dels seus habitants. Cal aquí destacar la ramaderia del cavall hispà–bretó el qual ha passat a ser la imatge emblemàtica de la contrada.
La Cerdanya representa dins dels Pirineus la neu per excel·lència. Pionera en la creació d’instal·lacions per la pràctica de l’esquí és, actualment, una de les zones dels Pirineus que reuneix la major oferta i varietat d’estacions d’esquí, tan pel que fa referència a l’alpí com al nòrdic.
Tanmateix la seva rica i intensa història les ha dotat d’un ric patrimoni cultural del qual l’exponent més rellevant és l’arquitectura religiosa romànica i els elements litúrgics que l’acompanyen, representada en quasi tots els nuclis. Però aquesta mateixa història ha convertit la contrada en una curiosa peça de museu pel que fa referència a la seva divisió administrativa: pertany als estats espanyol i francès, la part sota administració francesa forma part del departament del Pirineus Orientals i la part sota administració espanyola torna a estar dividida entre les províncies de Girona i Lleida. Aquesta divisió és el resultat del Tractat dels Pirineus (1659) desprès del qual Catalunya, i Espanya, va perdre el Roselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i mitja Cerdanya en favor de la corona francesa, i la Vila de Llívia va quedar com enclavament espanyol dins de territori francès.
La frontera va dibuixar una barrera absurda i invisible obviant famílies, propietats i drets ancestrals. Alguns parlen de que aquesta divisió no ha existit mai, malgrat haver una frontera política fins l’Acord de Schengen (1991). Però altres creuen, amb fonament, que la història ha estat ben diferent a un costat i a l’altre; el cert, però és que uns i altres parlen avui de “La Ratlla” amb to burleta per la facilitat que existeix en creuar-la.
Encara que està en territori sota administració espanyola, la capital històrica i espiritual d’aquesta zona és Puigcerdà, vila fundada l’any 1117 que s’ha consolidat com el nucli urbà i comercial més important amb nombroses instal·lacions, que ofereix serveis de primera necessitat a tots els ciutadans, independentment de la seva nacionalitat, mercès a voluntats polítiques locals conjuntes que estan portant endavant importants projectes transfronterers.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|