|
|
|
|
|
|
|
|
|
Productes de la Terra |
|
|
|
LA LLONGANISSA ÉS, AL COSTAT DEL FUET-AMB EL QUAL PRESENTEN MOLTES SEMBLANCES-, EL MÉS POPULAR DELS EMBOTITS CRUS CURATS. S’ELABORA AMB LES MILLORS CARNS DEL PORC.
HISTÒRIA
El sabor particular dels embotits curats prové del procés de curació controlada i dels fongs que es formen a l'exterior del budell. La complexitat d'aquest assecat ha contribuït a l'alta valoració de què gaudeix aquest embotit, així com també el fet que se sol embotir en la tripa culana. Per aixó, la llonganissa va arribar a ser l'embotit de les grans celebracions, quan es treia el millor que es tenia al rebost: quan un jove festejador visitava la seva enamorada -el que se'n deia “anar de vistes”- se Ii oferien uns tallets de llonganissa. D’aquí ve que a la llonganissa bona se l'anomeni "del vistaire".
DESCRIPCIÓ I ELABORACIÓ
La llargada i el calibre de la llonganissa depenen del budell emprat, que pot ser budell gruixut o cular. La llargada pot oscil·lar entre 25 i 45 cm, aproximadament. El tall és d'un rosat vermellós intens, més fosc a mida que la peça s'asseca. S'hi distingeixen la carn i el greix, i els grans de pebre poden ser sencers o mòlts, i més o menys visibles. Per fora la pell és blanquinosa a causa de l'efecte dels fongs. Per elaborar-Ia es trien les carns de pernils i espatlles, preferentment, i també carn magra i lloms, en menor proporció perquè se sol considerar que aquesta carn pot resultar eixuta. El greix serveix per conferir textura i melositat a l'embotit. La carn de porc se sotmet a un procés de triatge, per tal de deixar-Ia lliure de membranes, nervis, tendrums i altres teixits durs. Es trinxa i se salpebra, es mesclen tots els ingredients i, en alguns casos, es deixa reposar un temps en fred, la qual cosa Ii donarà el seu aspecte característic. S'emboteix en el budell gruixut o en el cular i es deixa assecar a temperatura i humitat controlades.
COMERCIALITZACIÓ I CONSUM
La llonganissa és present en tota mena d'establiments alimentaris, però la d'elaboració artesana presenta una comercialització més restringida. És molt apreciada per amplis sectors de la població, però menys consumida que el fuet. Es pot menjar en entrepà, per esmorzar o berenar, en entremesos o a les fustes d'embotits.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|