|
|
|
|
|
|
|
|
|
Productes de la Terra |
|
|
|
LES PERES DE PUIGCERDÀ SÓN UN CONREU TRADICIONAL DE LA CAPITAL DE LA CERDANYA, ON HAVIEN ASSOLIT UN GRAN RENOM PER LA BONA ADAPTACIÓ DE LES VARIETATS TARDANES
HISTÒRIA
Les peres han estat una fruita molt apreciada i de gran prestigi a Puigcerdà, fins i tot al final de l’edat mitjana, quan el consell municipal la considerava digna, junt amb els formatges, de ser obsequi de cavallers i altres persones. El perer va ser un dels pocs fruiters en assolir una relativa extensió a la Cerdanya. Havia estat present als horts de les cases per a consum propi i algunes dècades enrera encara hi havia explotacions amb un volum de pereres important. Amb el pas dels anys, però, la producció de peres va anar entrant en regressió a causa de la millora de l’adaptació de noves varietats tardanes a zones menys fredes, i avui el volum productiu és baix.
DESCRIPCIÓ I PRODUCCIÓ
La varietat de pera que es conrea a Puigcerdà és la Doyenné de Comice. És una varietat de pol pa fina, sucosa, dolça, perfumada i d’excel·lent qualitat gustativa. El fruit és gros, amb una forma periforme globosa. L’epidermis és fina, de color verd-clar amb coloració vermella per insolació, a la qual és molt sensible. A Puigcerdà, els forts contrastos entre la temperatura del dia i la nit, afavoreixen la qualitat gustativa de la pera. Els arbres se solen plantar al desembre i triguen dos anys en entrar en producció. A començament de la primavera es fa el clareig dels arbres. La floració té lloc al mes d’abril. La collita es fa a la tardor, a partir de la primera setmana d’octubre. Un cop collides, cal conservar les peres a temperatura adequada per evitar que experimentin una maduració precoç.
COMERCIALITZACIÓ I CONSUM
La majoria de la producció de la pera de Puigcerdà va a parar a les botigues de la vila i una part es comercialitza fora de la comarca. Els compradors habituals son gent de dins i de fora de Puigcerdà que valoren la qualitat d’aquesta pera, encara que son una minoria. Es menja per postres o bé com a part d’alguns guisats, com ara els tradicionals ànec amb peres o ànec amb peres i naps.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|