|
|
|
|
|
|
|
|
|
Productes de la Terra |
|
|
|
EL BULL DE LLENGUA ERA PARTICULARMENT APRECIAT ANTIGAMENT, QUAN NOMÉS SE’N PODIA FER UN PER PORC QUE ES MATAVA. AQUESTA CARACTERÍSTICA HA PROPICIAT LA SEVA PERVIVÈNCIA.
> HISTÒRIA
|
| Un dels productes que també s’aprofitava a la matança del porc era la llengua, amb la que es feia aquest bull. Aquest solia ser el primer embotit cuit que s’elaborava, després de la llonganissa, i se solia utilitzar la mateixa carn que per a aquesta, la més "bona", a la qual se li afegia la llengua. De tota la matança només se’n podia fer un, perquè només hi havia una llengua. Per això era un embotit tan valorat, que només s’encetava per les celebracions i es reservava per les festes assenyalades. |
> DESCRIPCIÓ I ELABORACIÓ
És un bull de mida variable. La forma correspon a la del budell on s’emboteix, el cec, és a dir, d’esfera allargassada amb plecs marcats. El color exterior és beix-grisenc, però el tall és més clar, trencat pel color de carn cuita de la llengua. Si porta sang, el col or és marró-vermellós molt fosc. La textura és granelluda i tendra, però consistent al tall. L’elaboració és concentra a la meitat nord de Catalunya i és similar -a la dels bulls blanc i negre. Aquest embotit es fa amb la llengua, prèviament escaldada, tallada a bocins. Es pot fer bull de llengua blanc o bé negre, i la diferència rau en afegir-hi o no sang i en què les carns del negre, que tenen una proporció més elevada de cotnes, hi poden incorporar vísceres. D’una altra banda, la valorada regina del Berguedà consisteix a embotir la llengua sencera, envoltada de carn trinxada, la mateixa que s’utilitza per elaborar el bull blanc.
> COMERCIALITZACIÓ I CONSUM
En predominar l’elaboració artesana, es ven a les botigues dels elaboradors o altres botigues properes al lloc d’elaboració, particularment al Pirineu i la Catalunya Central. Se sol vendre a talls, perquè les peces son grans. Tant el blanc com el negre es mengen com els altres bulls. El negre també es pot passar per la paella. No és de consum quotidià, sinó que es reserva per a celebracions o àpats extraordinaris.
FONT: Productes de la Terra. Generalitat de Catalunya. DARP. ISBN 84-393-6213-7 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|