La Cerdanya és una comarca catalana definida per uns trets geogràfics, climàtics i històrics que li atorguen un caràcter molt particular. Integrada, principalment, per l’alta Vall del Segre, la Cerdanya és una de les valls més amples d’Europa, on hi destaquen la seva altitud i el fet que disposi de més de tres mil hores de sol a l’any.
La seva ubicació, entre la serralada pirinenca i les serres del Cadí i el Moixeró, en determinen el clima, a cavall entre l’atlàntic i el mediterrani. Això fa que s’hagin definit tres unitats biogeogràfiques naturals: la solana, la plana i la baga.

Un dels espais més emblemàtics de la Cerdanya és el Parc Natural del Cadí Moixeró, que té una superfície de 41.060 hectàrees, repartides en tres comarques: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
Des de 1983 és parc natural, constituint un patrimoni que s’ha de respectar i conservar. Al mateix temps forma part del Pla d’Espais d’Interés Natural (PEIN), el pla especial de la Generalitat de Catalunya que garanteix la protecció d’aquest espai i l’exclou de la possibilitat de grans transformacions. Va ser declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea, i l’any 2003 es va aprovar el seu ingrés a la Xarxa Europea Natura 2000 ja que aquesta prima la protecció de l’hàbitat per aconseguir conservar les especies. El Parc és un dels espais protegits més grans de Catalunya amb major nombre d’hàbitats i espècies de flora i fauna d’interès europeu.
El conjunt muntanyós està conformat per la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra del Moixeró i altres massissos més orientals com la Tossa d’Alp i el Puigllançada, i el massís de Pedraforca.
La diversitat i bellesa paisatgística és molt evident: des dels trets purs del mediterrani fins als prats alpins de nivells culminals, tot trobant-nos amb boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i els boscos de coníferes sub-alpins, amb el pi negre i l’avet. La vegetació del parc es considera d’un interès especial, doncs les baixes temperatures, així com l’alta humitat de la zona i la seva altitud han contribuït a l’existència d’espècies que no són pròpies de l’àrea del mediterrani, sinó del nord d’Europa i de les altes muntanyes europees o alpines.
Cal destacar la gran varietat de materials, generalment carbonàtics, així com la seva fauna, que és molt diversa i destaca la presència d’espècies animals rares o úniques a Catalunya. La fauna vertebrada varia segons la vessant del parc en la que ens trobem; a la vessant nord destaca la fauna pirinenca típica, mentre que a la vessant sud és més propi trobar-nos amb elements mediterranis. Cal destacar les espècies d’interés, pel seu estat general precari, doncs podem trobar-nos amb el gall fer, el picot negre, el pardal d’ala blanca, l’esparver d’estany, la marta o el gat mesquer, i també és abundant la presència de l’isard, el cérvol i el cabirol.

Com el seu nom indica, aquesta unitat geogràfica de la Cerdanya és la més plana de les tres, amb una altitud mitjana de 1000 metres, no presenta desnivells apreciables, la seva important amplada d’entre 6 i 8 km li atorga la qualitat de ser una de les valls més amples d’Europa. Hi destaquen els conreus d’agricultura tradicionals, els prats de dall i els sistemes de rec tradicional. Les riberes del Segre estan poblades per un conjunt de vegetació anomenat “Bosc de Ribera”, el més ben conservat de Catalunya i esta protegit per un PEIN. Hi destaca en aquest indret la presencia de la llúdriga.

És la part més poblada de la Cerdanya, on es troba la seva capital, Puigcerdà. Al centre de La plana s’hi troben moltes de les seves poblacions : Puigcerdà com a capital comarcal, i també els pobles de Llívia, Bolvir, Ger, Isòvol , Bellver, Prullans, Martinet, Prats…

plana_natura

La Solana forma part del Pirineu Axial i delimita la Cerdanya des de l’oest fins el nord-est, de forma diagonal. És la part de la comarca més pròxima al Pirineu francès, fent frontera també amb Andorra. És força destacable l’abundant presència de pics, és la zona a on s’hi troben les alçades més importants de la comarca, com ara el pic de Puigpedrós (2914 m.), on s’hi pot arribar a través de la ruta turística que parteix de la població de Meranges; el pic d’Envalira (2825 m.); els pics de Fontnegra (2877, 2830, 2788 m.), o la Tossa Plana de Lles (2916 m.), el de més altitud de la Cerdanya, entre molts d’altres, és per això que l’alpinisme és un dels esports més practicats a la zona.

La Solana presenta zones elevades a on predomina la vegetació mediterrània així com la fauna. L’abundant presencia de plantes medicinals i de coves en les formacions calcàries, és també unes de les característiques de la Solana. Els Tossals d’Isòvol i Olopte, són també un espai protegit d’interés natural (PEIN).

solana_natura

La Baga és una zona de confluència del Pirineu Axial i del Pre-Pirineu a la part est hi destaca la quantitat de pics i serres i, a la part sud-oest hi ha la gran serralada del Cadí-Moixeró. És ideal per practicar-hi rutes turístiques i excursionisme per senders o camins, com el Camí de Núria, que parteix d’Er. També es pot realitzar l’alpinisme pels principals pics, a destacar-ne el Puigmal de 2910 m. d’altitud, acompanyat per majestuositats com el Pic de Finestrelles (2827) o el Pic de Núria (2794) entre molts d’altres.

baga_natura