Puigmal

El Puigmal és la quarta elevació de la Cerdanya i una de les quatre muntanyes d’aquesta comarca que superen els 2.900 m. També és el pic més alt del Ripollès. Per aquesta raó, el seu cimall és molt freqüentat pels muntanyencs que hi pugen tant pel vessant de la Cerdanya com pel del Ripollès.

Fitxa tècnica

Accés: Des de Bourg-Madame prenem la N116 en direcció a Sallagosa fins que trobem, a la dreta, el desviament que porta a la desapareguda estació d’esquí del Puigmal. Per aquesta carretera asfaltada recorrem els 11 km que ens duen fins a l’últim aparcament.

Inici: Últim aparcament de l’antiga estació d’esquí del Puigmal.

Dificultat: Fàcil- Mitjana

Altitud màxima: 2.911 m

Desnivell: 940 m

Durada total: 3.30 h (2 h anada / 1.30 h tornada)

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Ens movem per terreny d’alta muntanya i, per tant, caldrà anar equipats. A l’hivern es pot fer amb raquetes o amb esquís de muntanya.

Itinerari

Sortim de l’últim aparcament habilitat de la desapareguda estació d’esquí del Puigmal i seguint el tram de carretera asfaltada fins a un edifici de tractament d’aigües. A partir d’aquí deixem l’asfalt i continuem per una estreta pista de terra, envoltada de matolls de bàlec, que ens porta a creuar el rec d’Aiguaneix. El travessem i seguim per un pendent herbat fins que trobem una pista.

En aquest punt clau, en lloc de seguir el curs del riu, torcem a la dreta i de seguida veiem una gran pedra senyalitzada que ens mostra el camí al Puigmal. Iniciem la pujada (S), sobtada, serpentejant entre matolls de neret i seguint les marques de pintura groga. Al final d’aquesta pujada, trobem un pla. Aquí hem de girar cap a l’est i pujar per un fort pendent amb sòl descompost fins a sortir a una esplanada d’herbei.

Des d’aquesta zona més planera, iniciem una travessa en diagonal, passem a tocar d’una cabana en ruïnes (1 h), i ens dirigim cap al sud per anar a trobar el visible Clot de la Pastera. Quan hi arribem, trobem l’ampla sendera que prové de la Tossa del Pas del Lladres a la dreta. Nosaltres, però, comencem a pujar cap a l’esquerra per un camí descompost i vertical. Més amunt, l’itinerari penetra dins un caos rocós, on la neu perdura fins ben entrada la primavera. Diversos senderons creuen aquest pedregam, però tots van a parar a la cresta de la muntanya (1.45 h).

Quan sortim a la cresta, ja veiem els paisatges ondulats del Ripollès. Ara hem de seguir a la dreta (E), a través de la senda que segueix pel llom cimer i arriba a la base d’un turó pedregós. Superem aquest turó i arribem a la seva part més alta, des d’on ja albirem el cim del Puigmal. Ens hi dirigim travessant per una zona de pedres planes i arribem a la creu i al cim del dificultats, el cim del Puigmal (2.911 m, 2h), on també trobem una placa amb un fragment de Canigó, l’obra de l’insigne Jacint Verdaguer.

Mapa i altimetria

Powered by Wikiloc