Al tossal de Llívia, quan encara l’indret no tenia ni castell ni nom, rondava un drac ferotge que devorava bestiar i persones. Feia la vida impossible per aquells verals, que cada dia es despoblaven més de gent, perquè els pocs que podien deslliurar-se de la feresa d’aquell monstre fugien per salvar-se. El desbravà un valent cavaller anomenat Llívia, que es va enamorar d’aquell terreny. Amb un enorme escut, on hi havia pintada una creu ben gran, i proveït d’una llarga llança, va encaminar-se al cau de la fera, que així que va veure la creu, va amansir-se i deixà acostar-se al cavaller, que amb tota facilitat l’escorxà. Un cop hagué espellussat el monstre, en Llívia feu aixecar damunt del cau mateix el castell, que va prendre el seu nom, així com ho va fer la població al seu voltant, construïda per la mateixa gent que havia fugit del drac, i altra que s’hi va afegir després.

Escolta la llegenda