La Cerdanya és una comarca catalana definida per uns trets geogràfics, climàtics i històrics que li atorguen un caràcter molt particular. Integrada, principalment, per l’alta Vall del Segre, la Cerdanya és una de les valls més amples d’Europa, on hi destaquen la seva altitud i el fet que disposi de més de tres mil hores de sol a l’any.

La seva ubicació, entre la serralada pirinenca i les serres del Cadí i el Moixeró, en determinen el clima, a cavall entre l’atlàntic i el mediterrani. Això fa que s’hagin definit tres unitats biogeogràfiques naturals: la solana, la plana i la baga.

La Plana

Com el seu nom indica, aquesta unitat geogràfica de la Cerdanya és la més plana de les tres, amb una altitud mitjana de 1000 metres, no presenta desnivells apreciables, la seva important amplada d’entre 6 i 8 km li atorga la qualitat de ser una de les valls més amples d’Europa. Hi destaquen els conreus d’agricultura tradicionals, els prats de dall i els sistemes de rec tradicional. Les riberes del Segre estan poblades per un conjunt de vegetació anomenat “Bosc de Ribera”, el més ben conservat de Catalunya i esta protegit per un PEIN. Hi destaca en aquest indret la presencia de la llúdriga.

És la part més poblada de la Cerdanya, on es troba la seva capital, Puigcerdà. Al centre de La plana s’hi troben moltes de les seves poblacions : Puigcerdà com a capital comarcal, i també els pobles de Llívia, Bolvir, Ger, Isòvol , Bellver, Prullans, Martinet, Prats…

La Solana

La Solana forma part del Pirineu Axial i delimita la Cerdanya des de l’oest fins el nord-est, de forma diagonal. És la part de la comarca més pròxima al Pirineu francès, fent frontera també amb Andorra. És força destacable l’abundant presència de pics, és la zona a on s’hi troben les alçades més importants de la comarca, com ara el pic de Puigpedrós (2914 m.), el de més altitud de la Cerdanya, on s’hi pot arribar a través de la ruta turística que parteix de la població de Meranges; el pic d’Envalira (2825 m.); els pics de Fontnegra (2877, 2830, 2788 m.), o la Tossa Plana de Lles (2905 m.), entre molts d’altres, és per això que l’alpinisme és un dels esports més practicats a la zona.

La Solana presenta zones elevades a on predomina la vegetació mediterrània així com la fauna. L’abundant presencia de plantes medicinals i de coves en les formacions calcàries, és també unes de les característiques de la Solana. Els Tossals d’Isòvol i Olopte, són també un espai protegit d’interès natural (PEIN).

La Baga

La Baga és una zona de confluència del Pirineu Axial i del Pre-Pirineu a la part est hi destaca la quantitat de pics i serres i, a la part sud-oest hi ha la gran serralada del Cadí-Moixeró. Una gran part és territori del Parc Natural del Cadí-Moixeró, en aquesta zona protegida podem trobar-hi, a més de les belleses naturals que donen l’escarpada orografia, l’aigua i la vegetació, una sèrie de llocs d’indubtable interès i atractiu cultural i històric.

La Baga també és una zona ideal per practicar-hi rutes turístiques i excursionisme per senders o camins. També es pot realitzar l’alpinisme pels principals pics, a destacar-ne el Puigmal de 2910 m. d’altitud, la Tosa d’Alp (2536 m.), les Penyes Altes del Moixeró (2276 m.), o llocs tan bells com el Prat de Cadí.