És un edifici de planta trapezial adaptat a la roca sobre la qual està edificat.

El mur de tramuntana és el més antic i testimoni de l’església de finals del segle X que estaria coberta amb llosat d’encavallades (que reprodueix la restauració dels anys vuitanta). Durant el segle XII es va cobrir la nau amb volta de canó, per la qual cosa es van reforçar les parets d’aquesta amb arcs formers, i es va aixecar una nova capçalera amb absis semicircular i un petit espai presbiteral a manera de transsepte, en el qual cal destacar una petita absidiola al costat nord.

El 1936 va ser incendiada provocant l’esfondrament de la volta i de la paret meridional, de la qual només es va conservar la porta d’accés, paredada i visible avui des de l’interior. La porta d’accés és del XVII-XVIII.