Considerada la catedral de la Cerdanya, va ser seu d’una canònica agustiniana primer i, posteriorment, de l’ardiaconat de Cerdanya vinculat al bisbat de la Seu d’Urgell.

És una església del segle XI d’una sola nau de planta trapezoidal encapçalada per un absis semicircular. L’absis és molt alt, llis per dintre i decorat per fora amb un fris d’arquets cecs, tangents i sostinguts per senzilles mènsules triangulars. El presbiteri es comunica mitjançant una arcada a cada costat amb l’accés al campanar, situat al nord, i amb la sagristia, situada a migdia. L’entrada principal està al frontispici, on la porta conserva la ferramenta original romànica. El campanar, de final del segle XVII, és una torre de tres cossos sobreposats rematada amb una torratxa.

Va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 1993.