Edifici l’origen del qual se situa entre els segles XI i el XII. Al llarg del segle XVIII es remodelà substancialment, amb un apuntalament i reforçament, a més de la construcció de dues capelles laterals. Un tret diferencial que presenten les capelles és la seva ubicació. Estan situades a mitja nau, el millor lloc per reforçar la paret desplomada, fet que resulta en una planta de creu grega en comptes de llatina com la resta. També difereixen per la forma semicircular peraltada, en lloc de la rectangular habitual. En el parament és notable el seu aparell en opus spicatum de pedra local lligada amb abundant morter de calç. L’arc de l’absis i els brancals presbiterals es van veure afectats al segle XVII per instal·lar un retaule destruït el 1936.

Les últimes tasques de restauració van finalitzar l’any 2008.