Esteu davant d’un edifici del segle XII del romànic més notable de la Cerdanya. La qualitat dels carreus, amb els quals està construït ens obliga a prescindir dels cossos laterals afegits amb posterioritat i de factura barroera.

L’absis està dividit en cinc panys per dues mitges columnes i dues pilastres adossades que arrenquen del basament i acaben en capitells decorats que s’entreguen al fris de dents d’engranatge, el qual està sostingut per mènsules també decorades. L’absis té dues finestres, la meridional (amagada), i la central decorada amb mitges boles.

La façana de migdia presenta una cornisa que descansa sobre mènsules esculpides, principalment caps de diferent mida i factura. Aquí trobem la magnífica portalada, la més monumental de les que es conserven a la Cerdanya. Està esculturada en un cos sobresortint i rematat per un guardapols sobre mènsules. Consta de quatre arquivoltes en degradació amb 3 arcs tòrics que descansen sobre columnes de capitells esculpits. L’arc de  mig presenta el motiu esculpit d’una cinta enrotllada i la primera arquivolta està decorada amb un escacat seguit d’un bordó amb mitges boles. Encara conserva tres mènsules que aguanten el porxo.

Al Museu del Prado de Madrid es conserva el frontal d’altar de fusta policromada del segle XIII provinent, d’aquesta església, on el Pantocràtor central està envoltat de quatre escenes, dues representaven la vida de St. Esteve i les altres els evangelistes.