És un edifici en el qual tant la nau com l’absis comparteixen la mateixa teulada per haver estat sobre aixecats, com es pot veure en el diferent parament i la línia de pissarres, testimoni del llosat original.

L’absis presenta una façana dividida en cinc panys per quatre lesenes entre les quals el fris presenta parelles d’arcs cecs de pedra tosca. Aquest absis data l’edifici en el segle XI. A la lesena central s’obre l’única finestra que és de doble esqueixada.

La porta d’entrada, situada a migdia, té tres arquivoltes en degradació, fetes de dovelles de granit. A ponent s’aixeca el campanar de torre d’època moderna.

La nau està coberta per una volta d’arc de mig punt força aplanat, la qual descansa sobre unes parets reforçades amb dos arcs torals. Conserva l’arrebossat de les parets excepte en l’absis. L’interior de l’arc presbiteral està decorat amb pintures modernes que reprodueixen la vida i el martiri de Sant Fructuós,  també anomenat Sant Fruitós, bisbe de Tarragona del segle III dC i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.

L’exterior de l’arc està decorat amb imatges del paradís, Adam i Eva i grups d’animals locals i exòtics.

Les bigues de fusta que sustenten el cor són uns elements molt destacables, tenen els caps esculturats reproduint rostres humans, exceptuant el d’un gat (o  felí). Per la seva tipologia podríem afirmar que són antics. Un altre element interessant és una de les piques de l’aigua beneïda que té esculpit un rostre a la seva part frontal.

La pica baptismal és una peça monolítica de granit, de forma semiesfèrica amb una tapa recent de fusta; està dins d’una fornícula protegida per dues portes de fusta treballades.