L’actual església parroquial de Puigcerdà formava part del conjunt conventual de Sant Domènec construït entre el 1292 i el 1310. El convent fou suprimit el 1835 i es va utilitzar com a caserna i més tard com a escola. El 1936 fou incendiada durant la Guerra Civil.

L’església té una única nau de grans dimensions, presidida per una pintura de Sant Domènec, de Juli Borrell. Segueix el model de temple mendicant d’una sola nau i capelles laterals allotjades entre els contraforts. La coberta a doble vessant se sosté sobre arcs diafragma apuntats, que corresponen a una reforma del segle XV. La darrera restauració feta als anys quaranta del segle XX va utilitzar unes plaques de ceràmica amb motius vegetals i geomètrics. Les capelles laterals, un total de cinc per costat, estan cobertes amb voltes de creueria on les claus contenen motius heràldics que responen als donants de la capella. La tercera capella conserva les pintures murals del primer terç del segle XIV (1320-1340), les quals són un notable exemple de la pintura gòtica lineal de tradició francesa i s’atribueixen a Guillem de Manresa.

La darrera restauració de l’edifici ha posat al descobert noves pintures murals d’adscripció més tardana a les parets de la nau i al cor. La portalada, del segle XV, està construïda amb «marbre d’Isòvol» en un cos afegit i és la part més noble de tota la façana. Centrada en el timpà hi ha una rosassa esculpida, al damunt de la qual es troba una inscripció amb lletra gòtica i al llarg de la base, una renglera d’arcades trifoliades simulades.