És un edifici d’origen romànic com indiquen les restes d’opus spicatum conservades en les parets de la nau. Al costat del qual, el comte Guifré el Pilós va instaurar la pabordia d’Age.

El 1791, com ho indica la dovella central del portal, l’antic absis va ser destruït i al lloc de l’antic presbiteri es va obrir la porta actual, reforma que va modificar completament la planta de l’edifici, invertint la direcció. Així mateix, la nau va ser modificada amb l’obertura de capelles laterals i coberta per una volta lleugerament apuntada. Està presidida per un retaule del barroc tardà, que encabeix la imatge de la marededéu, i que està profusament decorat i rematat per un gran medalló pintat amb una escena de la Sagrada Família.

D’aquesta església cal destacar la primera capella meridional, coberta amb volta d’aresta i clau central, en la qual les nervadures descansen sobre mènsules esculpides amb cares. És una capella gòtica anterior a les modificacions del segle XVIII. Com indica la presència de l’escut de la clau, que devia estar pintat, correspondria a la família que la va construir. Curiosament va passar d’estar al costat de l’absis per ser-hi al de la porta.