És un edifici d’una sola nau amb tres capelles laterals, que conserva un absis de tradició romànica, molt refet. L’edifici primitiu va ser molt modificat el segle xvii, com diu la data de la porta d’entrada oberta a ponent, 1652. En el segle XVIII, l’abat de Cuixà, Josep de Reard (1772-91) va fer construir el campanar, una torre quadrada de dos pisos, motiu pel qual apareix el seu escut a la cara septentrional d’aquest.

A l’interior la nau està coberta amb volta apuntada a diferència de l’absis que és de mig punt i conserva la pica baptismal a la dreta de l’entrada. Està feta d’un sol bloc de calcària vermella pròpia de la zona. Té forma de gresol amb una vora engruixida. Descansa sobre una columneta d’aspecte rústec. Al costat i encastada a la paret tancada amb una portella de fusta, està la pica de l’oli; rectangular i de pedra calcària.