Apareix esmentada en el segle XI com l’església del vilatge de Vilagrau, avui desaparegut. L’edifici actual és d’un sol cos rectangular amb la sagristia annexada a la paret de migdia. La seva orientació s’adequa als canons romànics amb la capçalera a l’est. Una restauració del llosat va suposar un realçament de la part superior dels murs. A la paret de llevant s’endevina una possible capçalera més baixa i estreta, és possible que tingués un absis diferenciat. També s’evidencia on estava el llosat anterior a la restauració i construcció del nou.

A l’interior podem diferenciar dos edificis separats per un arc toral rebaixat. La meitat de llevant està coberta amb volta de canó aplatada que arranca des d’una cornisa i possiblement podria ser la supervivent d’un edifici més antic; la meitat de ponent és més alta i l’embigat descansa directament sobre les parets.

L’interior de l’església està arrebossat de blanc, i en aquells punts on ha desaparegut s’observa la presència de pintures murals, on s’identifiquen motius florals, que podrien tenir una cronologia del segle XVII o XVIII.