Sortida matinal Pels cims de la Cerdanya. Avui hem pujat a la Tossa Plana de Lles. La Tossa Plana de Lles és el segon cim de major altitud del Pirineu oriental. Es tracta d’una muntanya de formes suaus que s’aboca sobre una extensa zona boscosa. S’hi ascendeix des del refugi de Cap de Rec, situat en una esplanada als seus peus. La ruta fa una petita volta deixant el clot de l’Orri al mig per tenir perspectives de diferents valls (Setut, Madriu-Ingla, Muga i Vallcivera, la Llosa…). Se segueix el GR 11-10 fins al refugi del Pradell, des d’on es gaudeix d’una bona visió panoràmica de la serra del Cadí. Després s’entra als boscos que hi ha al peu del cim i, pels plans superiors, s’arriba al pic. Durant la pujada, rápida i agradable, es té una magnífica panoràmica en totes direccions. S’inicia el descens cap al sud-est seguint per la carena que s’obre a la vall de la Muga en primer terme i a la de Vallcivera al darrere. Si durant l’ascensió és difícil equivocar-se perquè finalment sempre s’acaba convergint al cim, a la baixada un petit error pot fer desviar progressivament la ruta. Per això, al cap d’1 km de descens, en arribar a la cota 2750 m, es troben uns rocs blancs que serveixen de punt de referència. Per evitar les pendents canals del clot de l’Orri, cal girar una mica a l’esquerra fins a uns altres rocs foscos (2730 m), d’on surt la carena entre el clot de l’Orri i la vall de la Muga, sense risc de decantar-se a una o altra banda. A sota mateix es veuen uns prats, a la cota 2360 m, als quals s’ha de baixar. El camí va a mitja alçada entre el serrat que separa el clot de Sassà i el torrent de l’Orri, però és difícil de trobar pels molts camins que fa el bestiar. Cal no preocupar-se perquè el bosc és franc i perquè finalment, si no es travessa el torrent, s’ha d’acabar trobant l’estany de l’Orri (2186 m), pas obligat de la ruta, que hi arribarem tot seguit. Un cop a l’estany, seguim el cami facilment fins el Refugi d’on hem sortit.

X