Vall d’Eina
Des del segle XVII molts naturalistes han recorregut la pintoresca vall o coma d’Eina per la seva diversitat botànica: més de mil espècies de plantes, algunes de les quals endèmiques, i altres d’interès científic o medicinal. També hi viu una comunitat molt variada d’insectes, amb més de setanta espècies de lepidòpters. Amb l’objectiu de protegir aquest espai i el seu ric patrimoni es va crear en el seu moment la Reserva Natural d’Eina. El camí que se seguirà, ben traçat és una de les rutes clàssiques per dirigir-se a Núria des de la Cerdanya.
Fitxa tècnica
Accés: Des de Sallagosa se segueix la carretera N-116 en direcció a la Perxa fins que es troba a la dreta una desviació que duu a Eina. Aquí se segueix a la dreta la carretera de Llo, que de seguida creua el riu d’Eina. Poc després es troba a l’esquerra un descampat per aparcar-hi.
Inici: Descampat als afores d’Eina.
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.684 m
Desnivell: 1.085 m
Durada total: 5.30 h (3 h anada + 2.30 h tornada).
Època de l ́any: Final de la primavera, estiu i primera meitat de la tardor.
Observacions: Si hi ha neu, la part baixa de la vall és fàcil amb raquetes, però a partir del pla de l’Orri, i sobretot en l’ascensió al coll d’Eina, sovint són necessaris el piolet i els grampons.
Itinerari
A l’esquerra del descampat (1.599 m) s’inicia un camí que passa per uns prats i s’endinsa en un bosc de pi negre. No triga a enllaçar amb una pista que ve per la dreta. S’agafa cap a l’esquerra i es recorre fins al final. Després cal continuar per un camí ample a través del bosc d’Eina. Es creua un vell rec i més endavant una tanca per al bestiar. Amb el riu d’Eina a l’esquerra es passa per la part més estreta de la vall. Es troba una altra tanca i s’arriba al pla de l’Orri (2.015 m, 1 h 15 min), on la vall comença a obrir-se.
Es continua amunt pel camí. El vessant de la solana és poblat per bàlecs i el de la baga per nerets. Al juny, quan aquests arbusts floreixen, el seu contrast es torna vistós. Se superen uns esglaons esquistosos per mitjà de llaçades i es descobreix a l’esquerra un bonic salt d’aigua. El camí, al cap d’una estona, travessa a gual el riu i s’enfila a un llom. Després d’una font i d’una ascensió curta entre pedregars i nerets es deixa a la dreta una cabana, es puja a un altre llom i s’entra al pla de la Beguda (2.335 m, 2 h 15 min), extenses pastures situades entre el pic de Finestrelles i la torre d’Eina.
El camí, senyalitzat amb grosses fites de pedres, a partir d’aquí guanya altitud en llaçades per arribar al pas elevat que domina tota la vall: el coll d’Eina o de Núria. Superant una costa pronunciada i constant, força inclinada al final, s’ateny aquest coll (2.684 m. 3 h), darrere el qual es pot veure el Santuari de Núria. Pel camí que baixa pel vessant ripollès s’hi arribaria en 1 h 30 min. Una altre opció força recomanable, es enfilar-se al proper cim del pic d’Eina (2.786 m), a l’esquerra, uns 20 min. Més enllà, el cim de l’elevat pic de Noufonts (2.861 m) queda a 45 min. Des del coll també es pot anar sense dificultats al panoràmic cim del pic de Finestrelles (2.828 m) ens uns 30 min.
Mapa i altimetria
